Què tenen en comú Mozart, Mickey Mouse, Albert Einstein i Ferran Adrià? Doncs el fet que tots quatre tenen una entrada a la Vikipèdia. Va ser el març de l’any 2000 que Jimbo Wales va crear la Nupedia, un projecte d’enciclopèdia lliure amb la intenció de recopilar articles de qualitat comparables als de les enciclopèdies tradicionals gràcies a la participació d’experts, principalment doctorands i acadèmics, als quals es proposava col·laborar de manera no remunerada. Ara bé, el seu desenvolupament anava molt lent, especialment pel que fa al procés de revisió, i es va decidir obrir de manera paral·lela el que s’anomena una “Wiki” (provinent del mot hawaià que significa “ràpid”), una pàgina web oberta a la participació de tothom, de manera que s’anessin creant articles entre una multitud d’usuaris que, alhora, es corregirien mútuament els possibles errors que poguessin detectar. La qüestió és que el petit projecte paral·lel aviat va agafar volada i va eclipsar la Nupedia original, que va deixar de funcionar el 2003. La Vikipèdia -sense la w en la seva grafia en català- va començar com a projecte el 15 de gener de 2001 i la idea original ben aviat es va començar a estendre a altres llengües com l’alemany o el català. Ja el 2004 es va arribar al milió d’articles escrits en 105 idiomes tals com l’italià, el castellà, el suec o el llatí (l’entrada un milió va ser feta en hebreu i feia referència al Kazajstan). Actualment ja s’ha arribat als 9.790.407 articles, tot un èxit si tenim en compte que ara per ara l’enciclopèdia no té un editor responsable, tampoc no hi ha personal contractat i funciona només amb l’aportació voluntària de milers de persones, lectors anònims. D’entrada, es pot pensar que el coneixement digital és molt més precari que no pas l’escrit, que hi ha massa interessos al darrere de moltes qüestions que poden facilitar l’aparició d’articles amb informació esbiaixada o, directament, falsa. Però faci la prova! Practiqui el “Víquing”! Vagi a
http://ca.wikipedia.org/ i, a l’apartat de “Cerca”, introdueixi qualsevol qüestió que sigui del seu interès. El músic esmentat al principi del text, per exemple: Mozart. Al cap de no res la biografia ens apareixerà a la pantalla. Un text que alhora és ple d’enllaços cap a altres músics, referències a altres èpoques i fets que, ara un ara l’altre, ens permetran gronxar-nos mitjançant lianes d’hipervincles per la selva del coneixement. Un munt d’articles complets, uns quants en fase de construcció i, el que és més interessant, alguns amb errors que han estat posats en evidència per altres lectors i que esperen ser corregits. Tot un prodigi que fa bona la frase de Monaldo Leopardi “Anche da una finestretta piccola si può vedere il mondo”: també des d’una finestra petita es pot veure el món. I des de l’ampit digital de la Viquipèdia, encara més.
Surt el sol rere uns ulls inesperats i cal inventar un nou joc de mesures i atzars, donar nom a tots els colors del verd, definir pentagrames on encabir la llum dels matins. Recordes quan “T’estimo” era un joc de miralls que només reflectia el teu nom? Viure a la república del gest compartit, de la mirada còmplice s’aprèn a poc a poc perquè no hi ha millor improvisació que la llargament assajada. Ara, però, hem domesticat totes les isòbares i anem amb el vent a favor. Passegem descalços per la nostra biografia compartida, aquesta platja que va de tu a mi, en una tarda esfèrica d’escuma i bossanova, mentre deixem petjades d’estiu sorra enllà.
