Una qüestió mnemotècnica

Segons estudis realitzats per psicolingüistes, sembla que recordem millor els principis i els finals de paraules, com si aquestes estiguessin en una banyera petita i mantinguessin oculta dins l’aigua la part central, però mostressin el cap i els peus. Així és com l’anomenen els experts: el fenomen de la banyera. D’aquesta manera, fins no fa massa, apareixen als diaris les puntes d’una paraula submergida. Una "C" com una mitja lluna surava per una banda del recipient allargat mentre que, per l’altra, una "I" s’erigia robusta com una columna jònica. Els lectors ens preguntàvem quin reguitzell de lletres, talment una fila de roba estesa, penjava entre la primera i l’última lletra. Quin significat ens amagava la banyera. Era un mot esvelt i volàtil com un “caprici”? Una paraula plena de notes i harmonies com un “conservatori”? Finalment, la tirallonga de lletres s’ha destapat. Tota sencera ha eixit de la pica amb un ventre enorme i pesat, feixuga com ella sola: “CRISI”. La paraula fa de mal dir i acostuma a portar conseqüències nefastes: fallides empresarials, atur, models de creixement i polítics qüestionats... el mot és greu i cal ser tingut en compte des que s’ensuma de lluny. És per això que al Cafè estem convençuts que si ningú no l’ha esmentat fins ara ha estat, tal com diuen els experts lingüistes, per una qüestió purament mnemotècnica. Segur.