Desconfiats?

Llegeixo el diari i ja no penso si veig l'ampolla mig plena o mig buida sinó què se n'ha fet de la meitat que falta.

El pot dels colors

Paraules

No sé si ens cansarem mai de joguinejar amb les paraules. No. Més aviat seran les paraules que es cansaran de nosaltres. Ens deixaran, vençuts, quan ja no estiguem a la seva alçada.

Redescobriment del silenci

Torna el disc de vinil. I amb ell el silenci imposat a mitja audició, la pausa necessària. El full en blanc en què s’escriuran totes les notes de la cara B. Ara entenc perquè el CD, a vegades, embafa.

...ergo sum.

Agafar el propi mòbil, trucar-se un mateix i reconèixer-se en la pròpia veu. No sempre passa.

Caçador de silencis

Sortir a buscar-ne era només l’excusa. Entre el rosat dels carlets i el gris dels fredolics, un pensament verd molsa; entre camagrocs i pinetells, omplir el cistell de vent, aire amarat de pi blanc; entre una llenega i una farinera, la calma del temps que flueix suau. Rovellons, pebrassos, ous de reig, peus de rata, apagallums… fins i tot les cireres de pastor i el galzeran eren només una coartada, l’escenari on l’actor que sóc jo s’asseia al mig d’una pedra a comptar les hores, entre gotes de rosada i espurnes de llum. Res més, els bolets com a excusa. Ara el bosc ha esdevingut el peregrinatge a la meca del fong, i les gotes són quads amb tubs d’escapament per on fuig la calma. Cotxes, arpelles, plàstic, metall i, al final, una bossa al fons del congelador que fa mesos que ningú no toca. Perquè ells, ja ho he dit, no eren pas el motiu sinó l’excusa. Caçador de bolets? Caçador de silencis! Shhhh...