Creients

Disculpar l’Església pels seus errors massa humans em sembla, posats a entrar en el joc de la culpa, el pitjor dels pecats. Propi d'autòmats de missa de dotze que busquen la divinitat i se’ls encalla la mirada entre una creu i la brillantor d'or fals d’un calze. Sense voler desmerèixer la labor dels que piquen pedra al capdavall de l’organigrama eclesiàstic, sort en tenim que la fe de moltes persones laiques comença precisament on acaba la de molts creients. Ben mirat, creure en Déu és fàcil, el que realment costa –només cal llegir els diaris cada dia- és creure en la Humanitat.

Fotografia: Carles. Sant Joan de les Abadesses.  

Diàlegs amb jet-lag

Diàlegs amb jet-lag, esperant el senyal des de la cara oculta de la lluna. Anem amb sis hores de més, Houston, però ja fa estona que frisem. Whatsapps sense propietari, monòlegs involuntaris que esperen receptor. Tu a Boston i jo a Califòrnia-Sabadell. Beach Boys amb soroll de telers. Esmorzars que són dinars a l’altra banda de l’oceà, "bona nits" que gairebé són "bon dia", amanida de fusos horaris amb brots de meridià. El llit del veí grinyola i el nostre, de cop, s’ha fet massa gran.