La nit de Cap d’any de 1983 seguia el seu desenvolupament habitual a TVE. Tot plegat ara ens semblaria tronat i maldestre però quan tens deu anys i només dos canals que emeten a la vegada les campanades des de la Puerta del Sol tot et sembla fantàstic. I és que, com en molts altres àmbits, els problemes sorgeixen quan comences a comparar.
Aquell programa especial, anomenat "Viva 84", era presentat pels -llavors encara trio- Martes y Trece i l’actriu-biòloga Ana Obregón. A l’escaleta del programa hi figuraven les actuacions de Camilo Sesto, Norma Duval, Francisco, Juan Pardo, Teresa Rabal, el Puma o Mari Carmen y sus muñecos entre d’altres “artistes de reconegut prestigi”, com se sol dir. També recordo un “concurs de lletjos” (??!!) amb ganyotes i esgarips variats.
Aquell programa especial, anomenat "Viva 84", era presentat pels -llavors encara trio- Martes y Trece i l’actriu-biòloga Ana Obregón. A l’escaleta del programa hi figuraven les actuacions de Camilo Sesto, Norma Duval, Francisco, Juan Pardo, Teresa Rabal, el Puma o Mari Carmen y sus muñecos entre d’altres “artistes de reconegut prestigi”, com se sol dir. També recordo un “concurs de lletjos” (??!!) amb ganyotes i esgarips variats.
Tot transcorria plàcidament, entre badalls i el plaer d’allargar la nit molt més enllà del que ens era permès habitualment, fins que va venir el xoc: un vídeo musical on un jove es transformava en home-llop. Primer ensurt. Afortunadament allò només era una pel·lícula i el jove i la seva xicota reien en sortir del cine fins que eren assaltats per un grapat de zombis. Allò ja anava de debò. Més crits, ensurts, i l’esglai final -compartit per milers d’espectadors- en veure que el jove s’havia convertit en un d’ells i ballava com un Fred Astaire modern en una coreografia perfecta amb la colla de morts vivents . “You know it’s thriller!!” ens cantava des de la pantalla un jove Michael Jackson encara per descolorir. Adéu Camilo Sesto, tanqueu els ninots de la Mari Carmen: aquell vídeo ens va deixar garratibats a la cadira i les vendes a Espanya del “Thriller” de Michael Jackson es van disparar.
La setmana passada es va morir l’autor d’aquesta cançó, Rod Temperton, i la notícia ha passat sense pena ni glòria a la premsa espanyola però tant se val: sempre ens quedarà aquell disc que vam demanar als pares pocs dies després de Cap d’any. Aquell que ens van comprar després d’insistir tota la tarda al Baricentro amb el mateix títol que la genial cançó que el tancava. Trenta anys més tard deixem anar l’agulla damunt dels solcs negres del vinil (o premem play a l’Spotify) i se’ns apareix de nou Michael Jackson i el seu Thriller al programa "Viva 84". Doble ració de calfreds: per la música i per veure que a Espanya la programació ha evolucionat ben poc en tres dècades. Però això ja és una altra història...
