Seuen al banc una al costat de l’altra. El mateix pentinat amb la clenxa al mig, el mateix nas arrodonit, mateixos ulls i mirada. L’una porta el llavis pintats de vermell, el mateix color que les ungles de l’altra, cara i dits, però, semblen fets amb el mateix motllo. Cames llargues a dins de faldilles semblants i peus que comparteixen sandàlies. Escolten música amb auriculars iguals que surten del mateix telèfon blanc. Una simetria gairebé perfecta, com si una de les dues segués al costat d’un mirall: són bessones. Com que no en sé el nom les batejo com a “Germanes Huawei”, que és la marca del seu mòbil. Són gairebé idèntiques per fora però s’assemblen per dins? Escolten la mateixa música? O una és de clàssica i l’altra de rock dur? Comparteixen lectures? Potser una no llegeix gens mentre que l’altra devora llibres. Potser tenen el mateix caràcter o potser el d’una no té res a veure amb el de l’altra. Al capdavall les cartes dels nostres gens també les reparteix l’atzar.
