Paraules nues

La poesia com a torna de la distància que hi ha entre l’escriptor i la realitat. Potser és per això que, si bé m’agrada llegir reculls poètics, cada cop em disgusta més conèixer-ne els autors. Hi ha excepcions felices, coincidències afortunades de rima i tarannà personal, però normalment llegeixo els textos com fills que s’han independitzat dels seus pares i intento extirpar-ne els detalls biogràfics que em fan nosa. Vull les paraules nues, que el vestit ja els el poso jo.

*Fotografia: Carles, imants de nevera.

Sirenes i gripaus

Desar la passió a les lleixes de la “zona de confort”, apagar el foc amb cubells de gris, amagar tots els “Per què?” sota la catifa si fan massa nosa. S’està bé dins el líquid amniòtic de la desmemòria, ser peix dins l’aigua de la rutina, lluny de la terra incerta. El millor és descobrir com entrar-hi i sortir-ne. Aprendre a respirar als dos medis, saber esdevenir sirena sense tornar-se gripau.

"Tanta roba i tan poc sabó... i tan neta que la volen!"

Ja fa temps que no rentem la roba a mà però seguim “fent safareig” i “a cada bugada perdem un llençol”. Hi ha oficis, costums i quefers que ja només viuen en les paraules.

No vull que toquis de peus a terra

No vull que toquis de peus a terra. Encara no. Ja et vagarà, que tot arriba. Aquest curs veuràs que les divisions seran més llargues i és que a partir d’ara tot es complica. Al següent tombant del camí, ben aviat, seràs ja un adolescent que cada cop més anirà per lliure. Quina sorpresa descobrir que en ser pare hi ha amor però també un xic d’egoisme! I en un rampell d’aquest darrer penso que et voldria sempre així, que no vull que toquis de peus a terra, no encara. Sempre nen amb la teva rialla franca. Clic!

Pintant el desig

What do we covet? We covet what we see.

(Què desitgem? El que veiem)

Hannibal Lecter, The silence of the lambs

A on van tots els quadres de valor incalculable robats als museus, impossibles de vendre a cap subhasta o mitjançant marxants especialitzats? Sembla que sí, que es roba, literalment, per amor a l’art. Per les ganes de tenir allò que no es pot posseir, pel desig. Robatoris realitzats per encàrrec en castells, mansions i cases de milionaris pagats amb el talonari d’un altre ric que, com un nen que fa la rebequeria, vol allò que no té. Quadres segrestats només visibles per a ulls privilegiats. Per sort a vegades també es dóna a la inversa i hi ha privilegiats que ens deixen els seus quadres, ens regalen mirades, ens donen una excusa per alimentar el desig.