El te, sense el seu ritual, esdevé una trista aigua d’herbes. Escalfar l’aigua, triar entre diferents varietats, abocar-lo a la tetera... ens permet començar-lo a gaudir fins i tot abans de beure’ns-el. Les càpsules de cafè també comencen a fer desaparèixer els molinets i les cafeteres que posàvem als fogons. Amb elles s’extingeixen el xup-xup i l’aroma que s’escampava per tota la casa: l’ambientador de les millors sobretaules. Pel que fa a la música, ara podem descarregar-nos d’Internet un disc sencer en qüestió de segons, però potser és més plaent acostar-se a la botiga i, una vegada a casa, desembolicar-lo a poc a poc, posar-lo al reproductor mentre en llegim les lletres o qui eren els músics. El mateix podríem dir que passa amb els llibres: l’olor del paper, perdre’s per les lleixes de la botiga, resseguir portades i tipografies, etc. El desig és gairebé millor just abans de gaudir-ne perquè, per definició, tendeix a esvanir-se just en el moment en què assolim el nostre objectiu, d’aquí la importància dels rituals. Saber gaudir de la promesa del que vindrà és gaudir-ne el doble! Que tal com deia un escriptor “el millor moment de fer l’amor és quan pujo les escales cap al meu dormitori”, tot i que amb això no quedi massa clar si el nostre home era un hedonista o, senzillament, un pèssim amant.
2.JPG)
