Tornada a l'escola

Principi de curs. Reunió de pares i mares. Ens asseiem als pupitres de la canalla, a la seva mateixa aula, mentre la tutora va desgranant els detalls del curs. Uns fan broma amb els de la taula del darrere: ja fa uns quants cursos que són amics. Una senyora sola, tocada i posada amb unes sabates de sivella daurada, pren nota de tot en un bloc petit. Un pare grassonet es distreu i mira el mòbil: consulta el seu compte de La Caixa; a una mare li sona el Whatsapp. Una altra ja és la col·laboradora “oficial” de la “senyoreta” i l’ajuda a repartir els fulls mentre un tercer aixeca la mà per fer una pregunta. Calvícies incipients o declarades, una panxa revinguda, alguns cabells blancs, maquillatges i algun tenyit massa evident. Una classe plena d’adults però me’ls miro i en cadascun dels seus actes no em costa massa trobar-hi la mena de nen que un dia van ser: l’aplicat, la simpàtica, el distret, la llesta, el lent, el polit i el que no ho és tant, el reservat que va a la seva i que podria ser el delegat. “Senyu, perdoni, és que hauria de marxar abans...”. Ajusto la porta, sento la remor de la resta mentre camino escales avall.

Eixelebrats

Arbre nu, vinclat, despullat per la tramuntana: vent boig, sec i violent, que pot bufar durant tota una setmana. Paisatge agrest, cisellat amb ràfegues capricioses de salnitre. De Figueres cap amunt la taxa d’eixelebrats –famosos i anònims- es dispara. I no m’estranya: amb aquest vent és gairebé inevitable assumir l’adjectiu que fa uns anys es va empescar un periodista de viatges per batejar aquesta part del litoral empordanès: la Costa Brava.

Tardorejant

Som a l’estiu però el blau del cel, definitivament, tardoreja. El sol ja no crema tant la pell ni els colors i els núvols llisquen per un blau més intens, més de color mar al pic del migdia. Voluptuosos, els imagino barques ormejades a força d’aigua evaporada, rems-ocell, àncores-avió, fins que es desdibuixen en una altra figura o es desfan en un xàfec breu. Llavors al carrer hi neixen volts de paraigües-bolet: rovellons i pinetells, camagrocs, llenegues negres amb mànec i barnilles. El terra és moll i projecta, com un miratge, la tardor. Ja triga.

Cafè descafeïnat

Ensopiment, sopor. Enèsim intent de començar el dia amb un tret de sortida amb pólvora mullada. “Cafeïna, droga dura, droga fina, control...”. Control? Houston, Houston, tenim un problema. “¡Hemos perdido los motores y estamos planeando!”. Davallada suau compassada pel tric-trac ferroviari, pensaments que se’n van catenària enllà, parpelles de plom, llibres que cauen de la mà. Renou-despertador a la darrera estació però hi ha dies en què no sortiríem del bucle amable del metro del Vallès. D’anar amb la RENFE ens perdríem per quilòmetres de via, ens fondríem entre paisatges tot fent transbordaments de somni en somni. Llàstima que sovint la realitat tingui un ample de via diferent, però què hi farem si només aquí és on ens deixen validar el bitllet!

The universe is expanding

Jornada de portes obertes a l’observatori astronòmic per motiu de la Festa Major. L’imponent telescopi ens saluda tot apuntant la volta celeste. Cíclop multilenticular connectat a diversos ordinadors: galàxies, planetes anellats, satèl·lits, explosions de llum i color, apareixen a les pantalles pixelades. Costa de creure que tot plegat comencés amb un “Big bang”, un esclat, ara ja fa una bona colla de milions d’anys. 

Al vespre, focs d’artifici per acabar la festa: palmeres-galàxia, planetes de pólvora, big bangs que s’encenen amb una metxa. Potser només som la celebració d’una altra espècie en un altre racó de l’univers i la nostra història es podrà resumir en el que dura una festa major galàctica. En acabat, a molts anys llum d’aquí, un nen dirà a la seva mare: “Mama, aquest any han sigut bonics, oi?”. Nosaltres – el temps és relatiu- ja farà segles que ens haurem extingit, fosos amb el darrer espetec que assenyala la fi de l’espectacle. 

Ps: ateses les magnituds de què estem parlant la davallada ens agafarà força lluny. Més val centrar-se en la plata de canelons que tenim a taula a punt per a la celebració. Que d’acord, the universe is expanding, però el nostre poble o ciutat no. Bon profit!

Foto: Carles, telescopi de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell