Post d'autoajuda

Viatjar molt no serveix per a res si et perds en tu mateix/a.

Jorge Bucay és literatura de 3ª. Com a mínim.

De res.

Paraules, paraules...

Dringuen les paraules al taulell de marbre de la imaginació. Reverberen vocals i consonants. Llums i colors a la volta del cap. Ritmes i cadències. Sintagmes bossa nova, noms de color blau. Adjectius apelfats en forma de bombí, verbs incandescents, bombeta nua. Espurnes a l’ampit dels ulls, memòria enllà, assaborir “eucaliptus”, “atzavara”. Fil musical QWERTY. Paràgrafs amb aspes, hèlices pronominals. Mots resplendents, lleugers i ingràvids, empeltats de Lluna i mirall. Diccionaris en Si bemoll, música per a camaleons estràbics. Un paper en blanc i un llapis. And that’s all, folks.

Fender Stratocaster

Aparences

Quins temps aquells en què les aparences enganyaven!

Mediocres

adj. De qualitat mitjana. Un poeta mediocre. Una poesia mediocre. Gent mediocre. Ben mirat, tothom ho és, de mediocre. La història de la humanitat va plena de grans pintors, científics, cantants, etc. amb una vida sentimental d’allò més deplorable. Autèntics genis en un àmbit determinat poden actuar com pàrvuls en d’altres. La mitjana, en termes de qualitat, ens porta sempre a la mediocritat. No hi ha res a fer. Som així: brillants, a vegades; a voltes, d’allò més mesquins. I això els que han tingut o tenen la sort d’excel·lir en alguna faceta de la seva personalitat perquè “nostru senyor” o la genètica els ha proveït amb algun do. Ara bé, la majoria dels mortals – és una d’aquelles coses que fan de mal dir i, sobretot, de mal escoltar- ens movem enmig d’una grisor total. Som ab-so-lu-ta-ment mediocres. La mediocritat, a vegades, quan coincideix amb determinats tarannàs, en individus amb una personalitat fada i deixatada, fa goig de veure. És tota una lliçó de vida contemplar com s’esllangueixen pels anys, immersos en un badall perpetu. La insuportable lleugeresa de l’ésser? Res, home! Qui dia passa, any empeny...i anar-hi anant! Després hi ha el mediocre amb ínfules, que es vesteix amb oripells de cartró pedra: l’expert en ser expert, ungit per títols universitaris, màsters i doctorats; l’artista mediocre que, a força de premis de dubtosa procedència i pressupost, obté cert ressò; el polític barrut aferrat al sou i la cadira in aeternum. Persones abduïdes pel personatge o, en el millor dels casos, conscients que han fet de la farsa el seu mode de vida. Mediocres, al capdavall, d’una grisor i una tristesa infinites.

Ni hao

Avui, excepcionalment, he pogut recordar un somni. Del final hi penjava una etiqueta que deia Made in China.

80 dels 80s

Cabells crepats, Escalfadors de colors, Rick Astley, Camises amb espatlleres, The Goonies, Naranjito, Locomía, Zx Spectrum, Commodore, Amstrad, Thriller, Madonna, Exin Castillos, Michael J. Fox, Frigodedo, Xiclets Bang-Bang, Tente, En forma, La clave, Isabel Tenaille, Tocata, Sabadabadá, Parchís, La bola de cristal, el Tang, els xiclets Cheiw, els caçafantasmes, els rellotges Casio, el sindicat Solidarność, en Felipe Gonzalez, el Nom de la Rosa, els clics (de Famobil), ET, accident a Txernòbil, Spandau Ballet, Falcon Crest, Margaret Thatcher, les cintes de cassete i Betamax, Sugus, Verano Azul, Regreso al Futuro, els programes de La Trinca, Tino Casal, Indiana Jones, "Hannah y sus hermanas", "Carros de Fuego","Nómadas" del Battiato, Alaska, en Bruce i "The River", Radio Futura, el xandall Track Santillana, Epi, Corbalán, López Ufarte, Arconada, Martes y Trece, Eugenio, Airgamboys, "Enrique y Ana", Hula hop, "La Historia Interminable", "Pantera rosa, Bony y Tigretón", Peta Zetas, "La Mosca" David Cronenberg, Dire Straits, Super Pop, "OTAN, de entrada no", Modern Talking, la consola Atari, l'impermeable Karhu de color blau clar, els jerseis Privata, les Adidas Stan Smith, la motxilla Mistral, els cromos de Danone, La batalla de los Planetas, Tron, La trilogia de La Guerra de las Galaxias i el "Un, dos, tres"...made in the 80s.