Oblits

Se’ns escola el món per forats imaginaris de les butxaques. Deixem paraigües, bosses i claus a les lleixes del tren, a l’entrada de les biblioteques, en el que sembla el degoteig d’un oblit més gran. Un oblit amb “o” majúscula en forma de badall. Efectivament: ens avorrim. Ens avorrim i abandonem el món a trossos, a la recerca d’un àmbit que ens sigui més proper. Què hi faig aquí tan lluny de mi? I anem al futbol els diumenges; al cine el dia de l’espectador; llegim novel•les..., i en el trànsit desapareixen llocs, objectes i fins i tot persones. Abstrets de tot i de tothom, som ben lliures. Vagaregem pel nostre món fet a mida, lluny dels espais prêt-à-porter que els horaris, les feines i les cadenes de supermercats ens dicten. Oblidem ulleres, plomes estilogràfiques, de tant en tant. Encara sort: jo hi ha dies en què oblido el món sencer!

A posteriori

El perquè de tot plegat

En un prat hi ha dues vaques pasturant. Una es gira cap a l'altra i li diu:
- Tot i que normalment el número pi s'abreuja amb cinc cifres, de fet s'allarga fins a l'infinit.
L' altra vaca es gira cap a la primera i li diu:
- Muu.

* Del llibre: "Plató i un ornitorinc entren en un bar..."

"Are you experienced?"

- I vostè, en què és expert?
- En ser expert.
- Ah...

"En què penses?"

Un any més, l’escuma i la sal. Les pedres i l’aigua romanen invariables i som nosaltres els que passem avall. Have you ever had the feeling that the world was gonna leave behind? Tot i així, encara tinc temps de repetir-me: la primavera i els estius com un joc de miralls infinit. Hauria de pensar en inventar-los un nom nou, compondre un zoòtrop tot fet de paraules i que en el transcórrer del temps fes l’efecte de moviment. Si tanco els ulls puc esdevenir un Síssif de luxe amb pensaments concèntrics, com un joc de nines russes, idèntics i cada cop més petits. Vaig i vinc per la platja, per la simetria del teu nom, que es recolza en una barca. La globalització és un cambrer dient “tenim sonsos fregits” amb accent de llengua eslava. La felicitat és una cervesa de doble malta al teu costat. Tenim tot el temps del món fins a les sis. Cauen gotes i jo t’aixoplugo amb un paraigües imaginari. En què penses? En no res.

"...i pintar?"

Didals de colors

A fora plou.
Bassols de mirada líquida,
tolls amb solcs concèntrics
d’aigua de pluja
a quaranta-cinc revolucions.
Les gotes repiquen els vidres i sembla
que plogui al ritme d’una cançó antiga de jazz.
Un núvol negre amara el terra
de notes blaves.
Testos per a plantes
que encara han de créixer,
didals de colors.
Aviat sortirà el sol.