L’ínclit viatger de bronze que ens espera al final de la Rambla no mira cap a Amèrica. Sempre ho havia sospitat. Diuen que ningú no hagués entès –d’assenyalar la direcció correcta- que per anar-hi s’hagués d’enfilar Passeig de Gràcia amunt. De seguir el dit de l’estàtua de Cristòfor Colom aniríem a raure a Mallorca, concretament a la platja de sa Calobra. I ja m’imagino s’estàtua de sa llibertat a sota dels niguls i un al•lot i una al•lota amb un lleuger problema de sobrepès per excés de sobrassada tot bevent una pomada sota un anunci llampant de Gin Xoriguer. Mig món rallaria en mallorquí i aniríem al cine a veure “Sa nina des meus ulls” o escoltaríem “Missatge en un bòtil”. Per himne tindríem una cançó dels Antònia Font. Tots els mecanismes, tots els mecanismes...
5 comentaris:
De ben segur que ens hagués anat millor. I em penso que encara millor si En Cristòfor no hagués assenyalat res...
Trobaria encertat tenir com a himne "Tots els mecanismes", sobretot per la innocència que desprèn i el final trencat que té (molt propi de nosaltres).
Per cert, la pomada és més aviat menorquina, que no de Mallorca (segons m'han explicat autòctons contrastats, són sensibles al tema).
Salut.
Em comentava una companya de feina que fa anys havia tingut una relació sentimental amb un noi noruec que aquest assegurava que els víkings havien estat els primers en arribar al continent americà. I ara el dit de Colom ens fa el salt. Qüestió de banyes, ja veus ;)
(per cert, molt xulo el nou blog)
Ai, sí, somiatrufes, si em senten els de Menorca!
Eh que és xulo, Bitxo! L'he fet jo tot sol, eh? ;)
o sigui que ni l'estàtua del bon home assenyala a bon port? caram... a sobre de no descobrir-la, perquè hi va topar, recordem-ho, no sap ni on para! quines coses...
per cert, i aquest canvi? em pensava que els únics que es mudaven eren els de blocat ;)
endavant les atxes!
Publica un comentari a l'entrada