Ara que puc llençar les paraules com si fossin daus al taulell del diàleg. Ara que puc fer com a les pel·lícules i, tot apostant al 20 negre, jugar-me els verbs al casino de la sintaxi. Ara que el diccionari està perfectament alineat amb el meridià de totes les coses. Ara va i us puc llegir a través del gest i la mirada. Ja fa temps que el més important m’ho dieu sense paraules. Enjoy the silence.
2 comentaris:
Potser quan es domina un llenguatge tendint a la perfecció, s'està capacitat per accedir a un altre.
Que no et sàpiga greu no necessitar les paraules en aquest nou estadi perquè el domini que en demostres està per sobre de la necessitat o el judici.
Hola Arcangelo! Ui, ara trobo errades en escrits meus antics i segurament en trobaré en els escrits d'ara quan en sàpiga més. Mentrestant, fem el que podem!
Sí que és veritat que les paraules a vegades són limitades. Un gest o una mirada poden arribar a dir més (a vegades paraula i gest es poden contradir. En cas de dubte els segons poden ser més de fiar!)
C.
Publica un comentari a l'entrada