Em costa entendre la moguda, francament. En fi, com que veig que el pal és de demanar perdó pels errors comesos en el passat (“Perdó per haver-te cremat viu, perdó per haver-te tancat en un llòbrec calabós fins que la humitat et va desfer els ossos, perdó per haver-te obligat a emigrar i a viure en el desterrament, perdó per haver-te perseguit, perdó per haver-te arruïnat la vida, per haver-te acollonit, per haver-te afusellat...”), doncs demanem perdó. Principalment, i pel que fa a la qüestió, a la meva catequista: perdó per haver-te desmanegat la majoria de les classes que fèiem a la Parròquia amb la voluntat d’haver volgut anar més enllà d’allò que tu en deies “Fe” i que a mi només em semblava la porta que amagava la més absoluta de les vacuïtats, la pedra de toc de la ignorància. Perdó – la cosa va anar a més- per intentar evitar qualsevol mena de dogma en general, sigui religiós o laic. Perdó, en definitiva, per voler fugir del gregarisme recalcitrant i cec. Perdó, perdó, perdó. I que no, que jo tampoc t’espero. 5/11/10
Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part
Em costa entendre la moguda, francament. En fi, com que veig que el pal és de demanar perdó pels errors comesos en el passat (“Perdó per haver-te cremat viu, perdó per haver-te tancat en un llòbrec calabós fins que la humitat et va desfer els ossos, perdó per haver-te obligat a emigrar i a viure en el desterrament, perdó per haver-te perseguit, perdó per haver-te arruïnat la vida, per haver-te acollonit, per haver-te afusellat...”), doncs demanem perdó. Principalment, i pel que fa a la qüestió, a la meva catequista: perdó per haver-te desmanegat la majoria de les classes que fèiem a la Parròquia amb la voluntat d’haver volgut anar més enllà d’allò que tu en deies “Fe” i que a mi només em semblava la porta que amagava la més absoluta de les vacuïtats, la pedra de toc de la ignorància. Perdó – la cosa va anar a més- per intentar evitar qualsevol mena de dogma en general, sigui religiós o laic. Perdó, en definitiva, per voler fugir del gregarisme recalcitrant i cec. Perdó, perdó, perdó. I que no, que jo tampoc t’espero. 
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
L'esperis o no, gairebé segur que vindrà. Sempre és així.
Ja sé que no ve al cas, però aquesta tarda, veient els colors groc i blanc de la cinta de catedral, em preguntava quants papes han mort sense fe. No ho sabré mai i tampoc és que m'interessi gaire; era només un desafiament mental.
És curiós, Pere, perquè jo vaig pensar el mateix mentre passejava pel carrer Diputació. Diria que no s'arriba al cim de determinats organigrames sense haver fet algunes concessions.
A vegades m'agrada fer salts pels segles de la mà de reconeguts pinzells i diria que aquesta idea que compartim la va saber reflectir molt bé Velázquez amb el seu retrat d'Innocenci X. Allà veus ben clar que alguna cosa s'ha perdut pel camí.
Carles
Ha valgut la pena tornar a passar pel café, segueixes clavant-la: clar, concís i precís!
Com diria en Ratzinger: fem un salt?
Gràcies, vdl! Ara feia temps que no passaves, és veritat. Em va agradar allò de "estem com a l'Espanya dels anys 30". Què vol, aquest home, una nova creuada?
Publica un comentari a l'entrada