dies enrere ho parlava amb un entès. el pitjor que et poden dir és que escrius bé. el millor és quan es nota que ho fas amb les tripes. però vaja, que jo ja signo amb la primera consideració!
Fa un parell d'anys el pianista Lucky Guri m'explicava que els grans autors del jazz van fer les seves millors obres de joves: "de gran adquireixes més tècnica, experiència...però el geni ja el tens de jove!". Amb el temps es torna tot més racional i menys espontani. Síndrome de Mark Knopfler o Sting, jo en dic. Les millors cançons les van fer quan eren uns arreplegats que vivien al màxim, lluny dels hotels de luxe i les mansions (ep, que també està bé, però sembla que ser milionari no ajuda massa a fer bon art)
5 comentaris:
Ai coi! Jo faré els 20 d'aquí poc i pretenc escriure més o menys bé... Aquestes frases lapidàries...
dies enrere ho parlava amb un entès. el pitjor que et poden dir és que escrius bé. el millor és quan es nota que ho fas amb les tripes. però vaja, que jo ja signo amb la primera consideració!
Com que no? No hi estic gens d'acord. On és als vint anys l'experiència de vida? aquesta sí que te fa escriure bé, com a mínim, escriure molt.
Què entenem per escriure bé?
Fa dos dies que llegint-te canto.
Ahir Lennon, avui Serrat. I no plou!
En segons quins casos tenir 20 anys i saber escriure (tan és si bé o no) té més mèrit del que ens pensem.
Fa un parell d'anys el pianista Lucky Guri m'explicava que els grans autors del jazz van fer les seves millors obres de joves: "de gran adquireixes més tècnica, experiència...però el geni ja el tens de jove!". Amb el temps es torna tot més racional i menys espontani. Síndrome de Mark Knopfler o Sting, jo en dic. Les millors cançons les van fer quan eren uns arreplegats que vivien al màxim, lluny dels hotels de luxe i les mansions (ep, que també està bé, però sembla que ser milionari no ajuda massa a fer bon art)
Publica un comentari a l'entrada