30/11/10

Un gota

Al museu del "Temps perdut" la gent s’agombola al voltant de la vitrina, tot seguint la guia que amb el banderí vermell els ha menat amunt i avall pels passadissos. Protegida amb vidres d’alta seguretat, alarmes i sensors, allí es troba la peça estrella del museu. Cristal•lina, compacta, totalment translúcida i clara, solcada per un feix de llum que en el seu interior es torna irisada, perfecta com una llàgrima. “...i aquí la tenim” –fa la guia- “la joia de la corona, la peça estrella del museu: La Gota Que Va Fer Vessar El Got...la gota que colmó el vaso”. Ohhhh! – exclama el grup a l’uníson. I un esclat de flaixos al seu voltant la torna més lluminosa i diamantina que mai...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta gota punyetera, que enceta tans conflictes, ben bé es mareix estar a un museu. Bona idea, C.

C. ha dit...

A vegades, més que encetar-los, els acaba ;)

C.

neus ha dit...

a vegades passa que el got comença a vessar sense ser conscient de que ha caigut la tan famosa gota.

i la primera gota no tindria cabuda al museu? penso que és prou important també ;)

C. ha dit...

La primera gota és en una mostra itinerant, Elur, anomenada "Transigències". Aviat arribarà al teu poble!