Feia una bona estona que l’Urf era assegut en aquella pedra tot pensant la manera de menjar-se aquella cuixa. Uns dies abans havia caigut del cel un raig de llum -que el grup va acordar anomenar “llamp”- que encengué una soca vella. La llum, d’un taronja intens, presa dins el tió, ballava amb el vent bo i escalfant-los a tots. Com a ofrena decidiren llençar-hi una cuixa de xai, ofrena que una hora més tard i davant del migrat rebost d’aquell dia, optaren per retirar del foc, per acabar descobrint amb gran sorpresa que la cuixa rostida era molt més bona.
Però avui del cel no hi queia res i l’Urf no parava de donar voltes a la manera com podia rostir el xai. Voltes i voltes...voltes i voltes...fins que al vespre, fosc i ja cansat, s’aixecà. Frustrat, va llençar una puntada de peu a un còdol que va anar a espetegar contra una altra pedra, tot fent sorgir, d’enmig de la foscor, una espurna d’un taronja intens...
Però avui del cel no hi queia res i l’Urf no parava de donar voltes a la manera com podia rostir el xai. Voltes i voltes...voltes i voltes...fins que al vespre, fosc i ja cansat, s’aixecà. Frustrat, va llençar una puntada de peu a un còdol que va anar a espetegar contra una altra pedra, tot fent sorgir, d’enmig de la foscor, una espurna d’un taronja intens...
4 comentaris:
I el còdol rodolà... Així que en cosa d'uns dies van fer tota la feina, els trogolodites?
Buf! Van fer una foguera de nassos! Van aprofitar per fer una calçotada, segurament, que ja se sap que s'ha de fer amb flama ;)
Carles
Ja veus, sense l'atzar la vida seria més anodina.
Mooooolt ben vist, novesflors! De fet si hi pensem, feina, parella, etc. coses molt importants han depès força de l'atzar. Ara, també és veritat que cal comprar números perquè et toqui la loteria.
Publica un comentari a l'entrada