Quan el mapa de les ones hertzianes basculava només entre
dos canals de televisió els dissabtes
eren sempre blaus i els aparells receptors en blanc i negre. I així, amb tan
pocs matisos, els platós eren gairebé imaginaris, com el programa amb vocació de
planeta que oferien llavors de bon matí, habitat per una puça que no es veia i
un personatge mig fideu, mig macramé anomenat Sr. Cordills. De tot plegat ja fa
una bona colla d’anys i els nens i nenes d’avui en dia no sabrien dir l’origen
d’aquella mena de Club Súper 3 en què orbitava el Planeta Imaginari i que es deia “Terra
d’escudelles”. Amb el temps hem esdevingut adults i hem après a desfer els nusos
del Sr. Cordills, li hem descobert la trama i l’ordit... per veure que se’ns
esvania a les mans. I és que el Sr. Cordills era fet de fils però també d’idees
i ganes d’inventar un planeta, el Planeta Imaginari que, encara ara, orbita
dins el nostre cap. Només cal aturar-se una mica, prendre’s cinc minuts de
treva del diari, i el veurem passar. A reveure, Sr. Cordills!
2 comentaris:
Ah, els dissabtes al matí amb Terra d'escudelles i Planeta imaginari! Recordo veure la tele en blanc i negre esmorzant un entrepà de pernil. Pocs recursos i molta imaginació, una tele diferent.
Hola Salvador!
"Pocs recursos i molta imaginació, una tele diferent."
En aquest aspecte potser era millor. Una TV més reposada.
Publica un comentari a l'entrada