Anècdota: durant la Guerra civil un soldat li va dir al meu avi "Tu y tus amigos siempre hablando en catalán" i ell va contestar "Claro, somos catalanes". El soldat va respondre pensarós: "Ya...pero...¿y no os cansáis?". Després van perdre la guerra i aquest problema ja va quedar "resolt" durant força anys...
Com que sembla que estem perdent la memòria a marxes forçades està bé que l'anem refrescant de tant en tant:
3 comentaris:
Que rapid s'obliden les coses...
El català perseguit?! no! i ara! això mai...
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, a nadie se obligó nunca a hablar castellano”.
Cof.
Publica un comentari a l'entrada