Arbre nu, vinclat, despullat per la tramuntana: vent boig, sec i violent, que pot bufar durant tota una setmana. Paisatge agrest, cisellat amb ràfegues capricioses de salnitre. De Figueres cap amunt la taxa d’eixelebrats –famosos i anònims- es dispara. I no m’estranya: amb aquest vent és gairebé inevitable assumir l’adjectiu que fa uns anys es va empescar un periodista de viatges per batejar aquesta part del litoral empordanès: la Costa Brava.
3 comentaris:
Molta publicitat això del vent del nord; al meu sud bufa amb la mateixa intensitat i se n'ha fet menys literatura. Ei, que ja m'està bé, no em queixo, al contrari.
Ah, "El sur también existe", que cantava el Serrat, oi? Publicitat però constatada: la Tramuntana bufa molt fort i molts dies. Quin vent hi ha per aquí que sigui semblant? El Migjorn?
Exactament els mateixos dies, el mestral, al meu poble anomenat vent de dalt
Publica un comentari a l'entrada