Som a l’estiu però el blau del cel, definitivament, tardoreja. El sol ja no crema tant la pell ni els colors i els núvols llisquen per un blau més intens, més de color mar al pic del migdia. Voluptuosos, els imagino barques ormejades a força d’aigua evaporada, rems-ocell, àncores-avió, fins que es desdibuixen en una altra figura o es desfan en un xàfec breu. Llavors al carrer hi neixen volts de paraigües-bolet: rovellons i pinetells, camagrocs, llenegues negres amb mànec i barnilles. El terra és moll i projecta, com un miratge, la tardor. Ja triga.
4 comentaris:
Per mi ja pot trigar tan com vulgui la tardor, amb aquesta temperatura actual s'està genial :D
Precisament, perquè ja no és la de l'estiu! La tardor-tardor ara dura poc. Setembre és el nou octubre!
Haver de pensar en agafar un jerseiet si tornes tard a casa és un bon regal ja.
Ben vist, el comentari. Has llegit "El primer glop de cervesa" ? Parla d'això...
http://www.grup62.cat/llibre-el-primer-glop-de-cervesa-94563.html
Publica un comentari a l'entrada