Disculpar l’Església pels seus errors massa humans em sembla, posats a entrar en el joc de la culpa, el pitjor dels pecats. Propi d'autòmats de missa de dotze que busquen la divinitat i se’ls encalla la mirada entre una creu i la brillantor d'or fals d’un calze. Sense voler desmerèixer la labor dels que piquen pedra al capdavall de l’organigrama eclesiàstic, sort en tenim que la fe de moltes persones laiques comença precisament on acaba la de molts creients. Ben mirat, creure en Déu és fàcil, el que realment costa –només cal llegir els diaris cada dia- és creure en la Humanitat.
Fotografia: Carles. Sant Joan de les Abadesses.
1 comentari:
Ens cal sempre creure en alguna cosa, ja sigui en un ésser superior, o en les persones. I tot i que les persones ens deceben constantment, els representants eclesiàstics ens ho posen molt difícil per creure en ells i en la fe que professen...
Publica un comentari a l'entrada