The sound of silence

Llegeixo que un editor d’audiollibres busca enginyers de so especialistes en “posar so al silenci”. L’oferta de treball sobta perquè així d’entrada és tota una contradicció en termes, un oxímoron: si hi ha so és evident que no hi pot haver silenci, però ben mirat –o escoltat- l’oferta s’entén. Així com el moviment es comprèn si hi ha un altre punt de referència, el silenci només es pot escoltar si algú el subratlla. El silenci total ha de ser com llegir un mapa en blanc, caminar per un paisatge tot nevat on no es distingeix el cel de la terra. La falta de referències ens desconcerta i més si només podem fer servir un dels nostres sentits, en aquest cas l’oïda. Als enregistraments sonors el silenci total es fa incomprensible, és només una llarga cadena de 0 en el format digital o metres de cinta magnètica en les antigues cassettes, res més. Si a la gravació se’ns diu que “De matinada, el carrer era un erm silenciós” ens podem fer a la idea, fem servir el nostre imaginari personal i omplim el buit amb els nostres records, però si a més hi afegim el lladruc distant d’un gos o una ràfega de vent, segurament el carrer ens semblarà molt més desolat. De la mateixa manera que a les pel·lícules la música subratlla les imatges, aquí els efectes sonors posen en relleu les paraules. De fet l’ofici és ben antic i ja als programes de ràdio hi havia autèntics experts en simular tempestes amb planxes metàl·liques o el trot dels cavalls amb un parell de closques de coco –impagable el gag dels Monty Python a els Cavallers de la Taula Quadrada- però com en tots els àmbits, a força d’experiència s’arriba a l’especialització, en aquest cas a “posar so al silenci”. Ha de ser un ofici curiós i bonic. Pintor de silencis en el llenç del no res que és un enregistrament quan no hi ha so. Un ofici per a poetes.

English version

I have read that an audio book editor is looking for sound engineers specialised in "the sound of silence". The job offer is quite astonishing, as it seems a contradiction in terms, an oxymoron: if there is sound, it is clear that there can be no silence, but if we look at it closer -or listen to- the offer gets clearer. Just as we understand movement if there’s another reference point, silence can only be heard if someone underlines it. Total silence must be like reading a blank map, walking through a snowy landscape where sky and earth are melted. The lack of references confuses us and it gets worse if we can only trust one of our senses, in this case the hearing one. In sound recordings, total silence becomes incomprehensible; it is only a long string of zeros in the digital format or inches of magnetic tape in the old cassettes, nothing else. If on a recording we are told that "In the wee-wee hours the street was quiet and silent" we can get the idea, use our personal imagery and fill the gap with our memories, but if we add the distant bark from a dog or a gust of wind, surely the street seems much more desolate. In the same way that in movies music emphasizes images, here sound effects emphasize words. Actually, this is a very old job and radio programs used to have experts in simulating storms with metal plates or the trot of the horses with a pair of coconut shells – hilarious gag in Monty Python’s Knights of the Square Table - but as in all areas, experience leads to specialization, in this case to give sound to silence. It must be a curious and beautiful job. Painter of silences on the nothingness canvas that is a recording when there is no sound. A job meant for poets.