Un dia rodó

Bufa el vent de la globalització però a vegades ve de gust posar-se a recer d’allò més local. I el món és encara rodó, però d’una altra manera i amb un altre aire. I al llenç blau de la primavera s’hi dibuixa la silueta inconfusible de l’església de Castellar Vell, petit fragment restaurat d’història, mig romànic mig gòtic. Castellar a l’origen, Castellar medieval, escenari privilegiat de l’Aplec des de fa més de trenta anys. Punt de trobada al calendari, una estona amable de tradició. Comença el dia, concurs d’ocellaires i flors boscanes: ginesta, espígol, estepa blanca. Un ram, un manat de tiges esveltes. Primer premi, segon premi, tant se val. I la canalla que juga enmig d’oliveres de verd i gris, una pilota que rodola, un gos que lladra, jocs de cucanya, tocar i parar. Al pic del migdia, gegants i nans ballen al so de la gralla, ball de bastons, ball de plaça: faixes vermelles, picarols daurats. Barretina i cop de xurriaca (des de la talaia de la memòria, un record entranyable per a en Jaume), volten les faldilles, passen les hores i la gana que acaba d’arribar. Cuiners i cuineres senyoregen pel pla: llagostins, gambes, musclos, un polsim de safrà. L’arròs fa la xup-xup, “T’hi tiro més aigua?”, “Talla’m més llenya”, “Posa’t la gorra”, “Quin sol que fa!”. Suor, carmanyoles, tràfec d’estris amunt i avall, ganivets, llumins, davantal: “Que falta molt?”, “Com el trobes de sal?”. Taules a l’ombra, cadires de tisora, una bóta de vi negre, dues ampolles de blanc. Corren els plats que fumegen encara, arròs amb conill, mar-i-muntanya o només vegetal. Arròs torrat, groc o fins i tot negre, sucós o sec. Concurs de paelles per a joves i grans, de butà o de llenya, el jurat va tastant. “Au, va, vine que es cova!”, “Aquest és més bo que el de l’any passat”. Rialles, converses que rodolen amunt i avall. Cafè tallat, cafè amb llet, cafè sol o ben acompanyat, un de ben llarg, un altre de sobre i descafeïnat. Sobretaula i algú treu una guitarra, “Espera, que afino”, “De qui és aquesta : Manel? Antònia Font? O els Amics de les Arts?”. De lluny se sent el so d’una tenora. Un flabiol, un tamborí, “la dansa més bella de totes les danses que es fan i desfan”: sardanes. Algú en un racó fa la migdiada tot fent lliscar la tarda dia avall. Mentrestant el jurat delibera, s’ho pensa, ho rumia, dubta entre la vegetal i aquella tan original. Aquí rai, que l’important és participar. Un altre any, un altre Aplec. Punt de trobada, fita al calendari amb gust de safrà. Hi ha dies rodons que fan gust de paella i ho sap tot Castellar.

COPY/PASTE

Tens raó: abans a cada escrit ens hi anava la vida. Així, literal. De cada paraula hi penjaven amors, desamors, nits eternes, sopars únics, moments irrepetibles, postes de sol fastuoses, llunes en quart creixent que ens bressolaven en platges, petons que aturaven el temps, comiats tristíssims a l’estació, cançons que ens ho contaven tot, llibres que ens omplien les mans de llum...blogs i blogaires érem pocs i ens coneixíem tots. Ara tot i tothom té un regust de déjà vu estrany, de pel·lícula ja vista per enèsima vegada. I pel que fa als escrits –ai las!- te les veus i te les desitges per no fer un copy/paste de la teva circumstància, per no fer un plagi de tu mateix una altra vegada.

Conte

Explica’m un conte, Paolo. Troba’m una manera bella d’explicar velles històries. Ben mirat, és el que costa més.

Via via …
Vieni via con me.
Niente più ti lega a questi luoghi
Neanche questi fiori azzuri.

Via via …
Neanche questo tempo grigio,
pieno di musiche
e di uomini che ti son piaciuti.

It’s wonderful
It’s wonderful
It’s wonderful...

Via via …
Vieni via con me.
Entra in questo amore buio
Non perderti per niente al mondo

Via via …
Non perderti per niente al mondo
Lo spettacolo d’arte varia
Di uno innamorato di te.

Definicions

Perla: gra de sorra amb aires de grandesa.

Prestidigitadors de somriures

No sé qui eres, però em recordo a mi amb els ulls
brillants i aquell ai al cor quasi permanent. I m'és ben
igual qui fossis perquè el record de mi mateixa
projectant tanta vida m'encisa molt més que tota la
resta: si m'estimaves o si m'esquivaves. El denominador
comú duia el meu nom. I era un nom viu que somiava,
que cantava els matins estrets i les nits amples.

I has canviat i he canviat i ja no sé qui sóc, ni qui eres.
Però jugàvem a il.lusionar-nos amb paraules: érem
prestidigitadors de somriures.

Inventari d'afectes perduts. II Premi de Poesia Joan Perucho "Vila d'Ascó". Sara Bailac

Salnitre

Penja la llum del far pels espadats i hi ha massa crits de gavines mentre el mar respira. Bat damunt les roques l’escuma d’aquests dies lleugers: encara sort que l’oratge ens durà els mots. Només caldrà estar atents i prendre’ls quan arribi l’hora, quan llisquin intrèpids damunt l’aigua: espurnes de llum, bancs de peixos. Algues i corall. Però ara el salnitre m'omple les mans i em rovella els somnis. Sweet dreams are made of this?

El temps de les cireres

Ara pensava en els dies que vindran i que estarà bé poder oblidar durant una estona l’Ibex-35, el preu del barril de Brent, les cotitzacions i les divises. Canviar el parquet per la sorra calenta de la platja, reposar-hi el cap, adormir-s’hi suaument. Capbussar-me en tu i deixar que, per una vegada, sigui el mar la metàfora.