How kind of you

Primer eren una excepció al tren, a la taula d’un restaurant... i la gent se’ls mirava de reüll, com qui llegeix d’esquitllentes el diari del veí. Però ja no. Ara els lectors de llibres digitals han agafat finalment empenta i són arreu. Posats a tenir-ne un, el Kindle d’Amazon compleix les tres desitjades B del bon comprador en temps de crisi (bo, bonic i barat) però a la seva web ja ens informen que si el comprem avui el rebrem cap al final del mes de gener degut a la gran demanda existent. Ben mirat, podríem fer uns Reis “alternatius”, sortir a comprar tranquil·lament una vegada superada la sotragada consumista del Nadal. Com que cada any avancen més aquestes festes no estaria malament que a manera de revenja personal –power to the people, com cantava en John Lennon- nosaltres les endarreríssim unes quantes setmanes. Mentrestant, seguirem llegint el Book of Illusions en edició de butxaca, que tampoc tenim tanta pressa, oi, Paul?

Bufar i fer ampolles

Bufar i fer ampolles és una d’aquelles coses que vistes des de fora semblen fàcils. Com tocar el piano quan ho fa un bon intèrpret. De fet, qualsevol professional exercint la seva feina fa que aquesta, polida pel pas dels anys i l’experiència, sembli fàcil. És allò que abans en deien “tenir ofici”.  Però ara –un signe d’aquests temps?- et tornes “polivalent” a la més mínima i saps fer de tot. La versió il·lustrada amb títol universitari i idiomes de qui, en el fons, no sap fer res.

Bon Nadal

Bon Nadal ja. Bon Nadal si-us-plau-per-força. Als carrers de pobles i ciutats, a les botigues petites i grans magatzems, als catàlegs d’IKEA, a les façanes dels restaurants Viena... boles de vidre, avets i llaços de colors coll avall només iniciar el novembre. Ens fan empassar el Nadal com oques de foie, i quina mandra! Nadal sí, però així no.

Tres en un

Els propietaris de blogs de llarg recorregut tenim la sort de poder fer arqueologia de nosaltres mateixos a través del rastre de paraules que hem deixat al llarg del temps. Podem capbussar-nos en les aigües freàtiques de posts antics i emergir-ne amb un record fet de codi html, un souvenir de profit perquè quan el turista i el lloc visitat són la mateixa cosa a vegades s’agraeix la perspectiva del temps. Mentrestant, qui dia passa, blog empeny.

Pollocks de xocolata desfeta i tulipes de pa de pessic. Ves per on, els sants a mesura que es globalitzen se’ns tornen laics i es disfressen de Halloween. De vegades voldries que quan l’atzar truqués a la porta et donés alguna opció –trick or treat? Però no.

Anirem al bosc i omplirem el cistell d’olor de pedra humida, líquens, falguera i retalls de blau. Els bolets, en el fons, sempre han estat només una excusa.

Na Cl

També podria ser que sí, que jo “mandara mis naves a luchar contra los elementos”. Allò que els americans, sempre tan pràctics i alhora concisos, en diuen un ser “go-getter”. Ves i aconsegueix-ho, noi! Que si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit i a la taula d’en Bernat qui no hi és no hi és comptat. Haver-ho dit que el futur era tan mal·leable i es trobava a les nostres mans. Tanmateix, sempre hi haurà qui es resigni a fer submarinisme de banyera perquè excuses mai no en falten i al mar, ja se sap, hi ha onades. Però, ah moreno/a, després no et queixis que trobes a faltar la sal!