Els propietaris de blogs de llarg recorregut tenim la sort
de poder fer arqueologia de nosaltres mateixos a través del rastre de paraules
que hem deixat al llarg del temps. Podem capbussar-nos en les aigües freàtiques
de posts antics i emergir-ne amb un record fet de codi html, un souvenir de profit perquè quan el turista i el lloc visitat són la mateixa cosa a vegades s’agraeix
la perspectiva del temps. Mentrestant, qui dia passa, blog empeny.
Pollocks de xocolata desfeta i tulipes de pa de pessic. Ves
per on, els sants a mesura que es globalitzen se’ns tornen laics i es
disfressen de Halloween. De vegades voldries que quan l’atzar truqués a la porta
et donés alguna opció –trick or treat? Però no.
Anirem al bosc i omplirem el cistell d’olor de pedra humida,
líquens, falguera i retalls de blau. Els bolets, en el fons, sempre han estat
només una excusa.
3 comentaris:
Hi ha posts antics que han perdut el seu aroma original, i altres que encara continuen punxant en llegir-los.
Les opcions se les ha de buscar un mateix: crec que l'atzar no sap trobar el timbre de la porta.
Una excusa gratificant, quan se'n troben.
grinyol de porta
Alguns dels antics heu aguantat vents i tempestes, i seguiu al peu del canó.
Altres, hem abandonat, però no oblidat i retornem, amb timidesa i sorpresa. Sorpresa de retrobar-nos a nosaltres i retrobar vells amics.
Un plaer rellegir-te de nou!
nilex
Òndia, Nilex!! Un clàssic.
Gràcies per passar :)
L.
Publica un comentari a l'entrada