Doblatges

Ben mirat, això de les pel·lícules doblades és una mica surrealista. Algú s’imagina anar al teatre i escoltar la veu de l’actor o actriu però canviada? En Jordi Boixaderas amb veu d’espinguet, per exemple? És perquè et tornin la meitat dels diners de l’entrada! I més val no parlar dels noms dels títols, que sovint no tenen res a veure amb l’original. Llavors ens pregunten si ens agradaria veure “Some like it hot” i no sabem de quina pel·lícula es tracta. Però va, no ens hi posem pedres al fetge, al capdavall “Ningú no és perfecte”, oi?

Getting older

OLD MAN: Doctor, I can’t pee.

DOCTOR: Tell me, Mr. Moskowitz, how old are you?

OLD MAN: I’m 94.

DOCTOR: You’ve peed enough.

Al buit o en càpsules

Haurien de vendre aquesta llum de tardor a les farmàcies. Com un bàlsam de fotons envasat al buit o en potets de càpsules. I cada any treure’n una fórmula millorada: amb regust de fulla seca trepitjada als vorals o aroma de llar de foc encesa. Fer com aquells bombons que retiren quan ve el temps de la calor i oferir-la quan el clima s’enfila -o s’enfonsa- als extrems del termòmetre. Pastilles de llum envasades, Juanoles millorades amb un polsim de tardor. A poder sense recepta mèdica i a l’abast de tothom.

Un dia entens el vi

I un dia entens el vi amb un sol glop. Més enllà del raïm, tens la terra, les arrels, el sol, el núvols al paladar. Un territori vermell, rosat o blanc de ceps i llicorella a la copa on el temps passa a poc a poc al caliu d’una taula ben parada. Bona conversa, complicitats... un dia entens el vi i, d’un sol glop, tota la resta.

Quin rotllo!

Perquè a casa vostra sí que el canvieu quan s'acaba, oi? Per què quan en sou fora no? #tropa #somepeople

Cinema mut

 

Buster Keatons amb barrets de palla, cotxes que arrenquen amb manovella, somriures amples, mig gat d’Alícia al país de les meravelles, mig anunci de dentífric. Sabatots, bastons de canya. Bons i dolents i enmig el no-res. Bigotis engominats, clenxes marcades. Mànegues de bomber que ruixen soles, escales de fusta que són trampes de tisora, trucs d’escapisme. Sapastres, eixerits, Mariones i soldats valents, justícia en forma de tortell volador de nata, petó a la galta. Fosa en negre. The End.

Com formigues

Hi ha rutines “inconscients”:  apagar el llum (tant que quan no hi ha electricitat anem com babaus tot picant encara els interruptors), tancar la porta en sortir de casa (per això, si no hi pensem massa, dubtem a vegades si l’hem tancada), etc... i rutines “conscients”, com pot ser-ho el teclat d’un ordinador, pica que picaràs, niu de formigues negres adotzenades de nou a cinc. De tant en tant, però, convé obrir una via d’aire fresc al formiguer, deixar que la corrua QWERTY surti a esmorzar algunes engrunes i faci la seva. Veurem que de seguida les formigues del teclat ens somriuen :-) i s’alegren :-D. Ens canten allò de “Peret, Peret fem un cigarro, fes un xiulet si l’amo ve...” mentre ens piquen còmplices l’ullet ;-)