Com formigues

Hi ha rutines “inconscients”:  apagar el llum (tant que quan no hi ha electricitat anem com babaus tot picant encara els interruptors), tancar la porta en sortir de casa (per això, si no hi pensem massa, dubtem a vegades si l’hem tancada), etc... i rutines “conscients”, com pot ser-ho el teclat d’un ordinador, pica que picaràs, niu de formigues negres adotzenades de nou a cinc. De tant en tant, però, convé obrir una via d’aire fresc al formiguer, deixar que la corrua QWERTY surti a esmorzar algunes engrunes i faci la seva. Veurem que de seguida les formigues del teclat ens somriuen :-) i s’alegren :-D. Ens canten allò de “Peret, Peret fem un cigarro, fes un xiulet si l’amo ve...” mentre ens piquen còmplices l’ullet ;-)