Vermut

Totes aquelles persones que amb un punt repicat i cert aire de suficiència ens han dit alguna vegada allò de “jo és que no bec alcohol…” es perden el plaer d’aquest licor. Vermell i amb un pic amarg, més que fet de raïm sembla que provingui d’una peça d’ambre, aquelles gotes de resina cristal·litzada amb petits insectes presos dins seu fa milers d’anys. El vermut: glaçons, rodanxes de taronja, olives, el temps i el sol atrapats dins un vas un diumenge qualsevol.

*Fotografia: al Parc Catalunya, Sabadell.

Urban knitting a Sabadell

Aquí la moda ha arribat tard –és el que té viure en un país una mica endarrerit- però ja es comença a fer notar. Es tracta de l’Urban knitting, que no és altra cosa que cobrir amb peces de llana el mobiliari urbà. Com si a la iaia li hagués agafat un desfici de ganxet i no en tingués prou amb teixir un jersei o un parell de peücs per al nét. Guerrilla d’agulla, alguns han canviat el esprais i les consignes per cabdells de llana multicolor. Ja m’imagino els delinqüents actuant amb nocturnitat i passamuntanyes. “Vols l’agullla del sis? Millor la del deu, que avui la farem grossa!”.

Primavera

Aquest any, per variar, la primavera no ens la portarà el Corte Inglés, sinó una vella furgoneta Volkswagen. El remolc és ple de dies clars, vermuts al sol, tapes amb olives, escuma de cervesa, paelles arran de platja, vi blanc, oratge i fotografies per col·leccionar. Que arribi la primavera, que arribi ja.

* Furgoneta Volkswagen aparcada a Sabadell.

Don't you think I'm getting older?

Més enllà dels calendaris tots tenim fites mentals que senyalen el nostre pas del temps. Moments “abans/després”. Per als nostres avis la frontera mental sovint era “abans de la guerra” o “després de la guerra”. Nosaltres, afortunadament, tenim referents com “abans de les olimpíades o després”. Qui no va saltar d’alegria en sentir allò de “À la ville de... Barcelona!”? Qui no va contenir la respiració durant el vol de la sageta encesa cap al pebeter? Moments comuns, compartits, que ens fan de mirall i ens diuen qui som. Per això sobta quan ens trobem algú que, en haver nascut més tard, té uns altres referents. “Tu no vas veure com el Rebollo disparava la fletxa? “, “Jo? Si vaig néixer el 1993!!”. I així arriba un dia en què tots els nostres referents esdevenen història, un apunt en un llibre. Don’t you think I’m looking older?

Aprenents

Malgrat els anys, encara som aprenents de nosaltres. Pel camí ens aprenem els topants i les dreceres, pas a pas. No saber-se del tot és un neguit, però arribar a pensar que ja ens hem trobat en tots els àmbits ens ha de convertir en una mena de pedra, un fòssil. Aprenents per sempre, millor així.

Piano, piano...

...si va lontano.

(A poc a poc, s'arriba lluny)

Baf

Baf. Paraules que encara no són paraules, idees líquides dins del cap que se'ns escapen de la boca abans de dir-les els dies freds d'hivern. Vapor de significats a primera hora, diccionaris de gotes d’aigua. Al matí, abans no surt el sol, parlem tots l’idioma de la rosada.