Més enllà dels calendaris tots tenim fites mentals que senyalen
el nostre pas del temps. Moments “abans/després”. Per als nostres avis la
frontera mental sovint era “abans de la guerra” o “després de la guerra”. Nosaltres,
afortunadament, tenim referents com “abans de les olimpíades o després”. Qui no
va saltar d’alegria en sentir allò de “À la ville de... Barcelona!”? Qui no va
contenir la respiració durant el vol de la sageta encesa cap al pebeter? Moments
comuns, compartits, que ens fan de mirall i ens diuen qui som. Per això sobta
quan ens trobem algú que, en haver nascut més tard, té uns altres referents. “Tu
no vas veure com el Rebollo disparava la fletxa? “, “Jo? Si vaig néixer el
1993!!”. I així arriba un dia en què tots els nostres referents esdevenen
història, un apunt en un llibre. Don’t you think I’m looking older?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada