Jornada de portes obertes a l’observatori astronòmic per motiu de la Festa Major. L’imponent telescopi ens saluda tot apuntant la volta celeste. Cíclop multilenticular connectat a diversos ordinadors: galàxies, planetes anellats, satèl·lits, explosions de llum i color, apareixen a les pantalles pixelades. Costa de creure que tot plegat comencés amb un “Big bang”, un esclat, ara ja fa una bona colla de milions d’anys.
Al vespre, focs d’artifici per acabar la festa: palmeres-galàxia, planetes de pólvora, big bangs que s’encenen amb una metxa. Potser només som la celebració d’una altra espècie en un altre racó de l’univers i la nostra història es podrà resumir en el que dura una festa major galàctica. En acabat, a molts anys llum d’aquí, un nen dirà a la seva mare: “Mama, aquest any han sigut bonics, oi?”. Nosaltres – el temps és relatiu- ja farà segles que ens haurem extingit, fosos amb el darrer espetec que assenyala la fi de l’espectacle.
Ps: ateses les magnituds de què estem parlant la davallada ens agafarà força lluny. Més val centrar-se en la plata de canelons que tenim a taula a punt per a la celebració. Que d’acord, the universe is expanding, però el nostre poble o ciutat no. Bon profit!
