De vinil

Bodegó amb heura i notes de piano. Telegrames en si bemoll per a saxo tenor. Blues blau, cinquè quart, tretzena campanada: 2010 en 365 fotogrames, una mica mp3 a 128 kb. El 2011 que sigui de vinil, encara que fregeixi una mica i s’enganxi, de tant en tant, en alguna cançó.

Bruc: la fórmula

Rambo + 1/3 x (Depredador) - Kalashnikov + Timbal + Montserrat = Bruc

Ricordare, scordare

Amb els records passa com amb alguns vins: no tots envelleixen igual de bé.

El club de los niños viejos

A vegades em pregunto en què es converteixen d’adults aquells nens que de petits ja semblaven grans, aquells que tenien “una intel·ligència notable i un grau de maduresa superior per a la seva edat”, els que en parlar feien exclamar als més grans “Quina gràcia, sembla un homenet!”...

Sense porbelems

Sabies que no ipmotra l'ordre en què les llertes etsan ersciets, l'úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l'útlima lltera estiguin ecsrites en la psioció cocrrtea i la rstea pdoen estar ttaolmnet mlaemnat i ecnara pdoràs llgeir-ho sense porbelems?

El venedor top-manta (II)

- Perdoni...
- Sí...?- va respondre ell amb posat displicent mentre es fregava la barba.
- No tindria pas una ànima?- vaig preguntar-li.
- Home...- va dir-me - jo més aviat compro...però si vols...tinc alguna cosa bé de preu. Mmm...a veure...va bé la d’un jugador de futbol? Me la va vendre perquè estava cansat de tants entrenaments i volia un ascens més ràpid.
- No, no - vaig dir jo - ningú no s’ho creuria, faig massa panxa!
- I aquesta d’actor? - va preguntar-me - estava tip d’anar a l’Institut del Teatre i mira-te’l ara, nominat a un Oscar!
- Ui, no...no tinc pas dots jo...hauria de ser una cosa més senzilla...
- A veure...tinc polítics corruptes, advocats mafiosos, economistes...- va dir-me.
- La de l’economista mateix ja em va bé- vaig dir jo.
- Era d’un que feia de comptable i no pagava els impostos. Havia d’anar a la presó però vam arribar a un acord...té, la deixo bé de preu.
- Gràcies! - vaig dir-li - m’heu salvat el dia....
- Ei!- va cridar-me mentre marxava - vols un parell d’entrades per als Pastorets?.
- Ah...prou - vaig dir jo - que hi actueu?
- Hi tinc un paperet - va dir-me.
- Una ànima bé de preu i dues entrades de franc. Sort que encara hi ha bona gent al món!!- vaig pensar mentre m’allunyava.

Sant Esteve

Qui ho diu que segones parts no són bones?

* Fotografia: Carles