- Perdoni...
- Sí...?- va respondre ell amb posat displicent mentre es fregava la barba.
- No tindria pas una ànima?- vaig preguntar-li.
- Home...- va dir-me - jo més aviat compro...però si vols...tinc alguna cosa bé de preu. Mmm...a veure...va bé la d’un jugador de futbol? Me la va vendre perquè estava cansat de tants entrenaments i volia un ascens més ràpid.
- No, no - vaig dir jo - ningú no s’ho creuria, faig massa panxa!
- I aquesta d’actor? - va preguntar-me - estava tip d’anar a l’Institut del Teatre i mira-te’l ara, nominat a un Oscar!
- Ui, no...no tinc pas dots jo...hauria de ser una cosa més senzilla...
- A veure...tinc polítics corruptes, advocats mafiosos, economistes...- va dir-me.
- La de l’economista mateix ja em va bé- vaig dir jo.
- Era d’un que feia de comptable i no pagava els impostos. Havia d’anar a la presó però vam arribar a un acord...té, la deixo bé de preu.
- Gràcies! - vaig dir-li - m’heu salvat el dia....
- Ei!- va cridar-me mentre marxava - vols un parell d’entrades per als Pastorets?.
- Ah...prou - vaig dir jo - que hi actueu?
- Hi tinc un paperet - va dir-me.
- Una ànima bé de preu i dues entrades de franc. Sort que encara hi ha bona gent al món!!- vaig pensar mentre m’allunyava.
5 comentaris:
Hola! Aquest conte podria considerar-se una versió humorística i actualitzada del "Faust" de Goethe!
Ui, Goethe, però diria que pensava en una cosa més tipus Folch i Torres, Arlequí.
ps: "Les extraordinàries aventures d'en Massagran" va ser un dels primers llibres que vaig llegir de dalt a baix, tota una aventura! Un bon regal de Reis per als petits!
C.
Folch i Torres no era pas tan irònic. Per cert, estàs fent publicitat de llibres? Ai, ai...
Bé, a vegades era una mica bleda, és veritat, però el Massagran no me'l toqueu. Estic convençut que a la tribu dels Pencamusques seria Conseller d'interior. O portaria alguna ambaixada :)
Tu voldries que parles d'aquest, eh? ;)http://alaltrabandadelriu.blogspot.com/
C.
ja ja! El Massagran no te'l tocaré. I pel que fa a la propaganda llibresca em declaro culpable ;) tot i que en el mercat editorial no tot el que llueix és or.
Publica un comentari a l'entrada