Google maps

...i una tarda de diumenge, el fa aparèixer als mapes del Google. El satèl·lit li'n mostra una imatge nítida. I en ressegueix els contorns, que el remeten a l’escola i al mapa de paper gastat que el professor penjava a la pissarra de verd encerat. Ara, des de la cadira estant, pot atalaiar-ne la geografia amb muntanyes escarpades, els espadats de la costa, les valls amples de l’interior. Un gest amb el ratolí l’acosta a la seva ciutat: un cúmul d’edificis que s’agombolen entre el brogit de la gent i el tràfic. I de la ciutat, a la finestra empolsinada del bloc de pisos on viu. I de la finestra, al teclat de l’ordinador. D’entre les tecles apareix una volva de pols que, alhora, convenientment augmentada, li mostra tot un altre món amb països, edificis i individus com ell asseguts davant d’una pantalla. En un racó d'un minúscul rectangle il·luminat li sembla llegir, amb lletres pixelades, “Google maps”.