No són maneres

Quan arriba a l'oficina, el primer dia de feina després de les vacances, es troba que algú altre ocupa la seva cadira. A direcció no el reconeixen. Avisen a seguretat: no consta a la llista de persones amb passi. Ja al carrer, truca a la seva dona: una veu masculina respon al telèfon i les targetes de crèdit del restaurant on menja després són rebutjades amb cara de circumstàncies pel cambrer. Entresuat, es mira al mirall del lavabo. Els pòmuls més sortits, les celles més espesses: fins i tot la seva cara ha començat a esdevenir la d'algú altre. Ara ho fem així- li diu Mort tustant-li l'esquena. No és tan expeditiu i el futur finat té temps de fer-se'n a la idea, Sr. AB. Fins i tot -per un mòdic suplement- hi ha un servei de suport psicològic. AB informa de l'error: ell és YZ. Mort li demana disculpes: és un grup experimental i a vegades hi ha errors. Seguidament arreglaran el malentès laboral. No s'oblidi de la meva dona. La seva dona? Encara no em consta cap canvi. L'endemà als diaris s'hi llegeix el succés: "Marit engelosit és abatut a trets per l'amant de la seva dona". No són maneres – es diu Mort pensant en la forma de treballar d'alguns dels seus companys. No són maneres...