Tot tombant

Llegeixo al web de l’Ajuntament de Barcelona, a l’apartat de mobilitat i sota l’epígraf “Turisme”, que el Tomb Bus ha deixat de prestar els seus serveis. El Tomb Bus era un autocar de luxe, equipat amb aire condicionat, música ambiental i seients amples amb tapisseria de pell. Feia el trajecte per les zones més comercials de la ciutat i la tarifa per a turistes era de 1,10 euros. Sembla, però, que no resultava rendible (els periodistes de TV3 dirien "rentable") i ha hagut de plegar. Potser en la seva retirada també hi ha influït el nom, perquè cal tenir valor per pujar a un cotxe que a les seves portes ja fa explícit –en anglès, això sí, que per alguna cosa estava pensat per als turistes- que a la primera de canvi en comptes d’anar de compres ens durà a l’altre barri. Als tècnics de l’ajuntament els deuria haver semblat un nom d’allò més nostrat i original. El mateix que deurien pensar aquells que van decidir batejar un tot terreny amb l’onanista nom de “Pajero”, anomenar una colònia “Eau d’été” o fer un anunci dels cigarrets “Silk cut”, és a dir “Tall de seda”, amb una tela morada tallada al biaix a tota pàgina i amb l’únic text de “Las autoridades sanitarias advierten que fumar perjudica seriamente la salud”, anunci que, segons posteriors estudis de la marca, tothom va relacionar amb una advertència del Ministeri de Sanitat i Consum en què s’especificava que l’hàbit ens duria al mateix lloc que el Tomb bus. Amén.