Amb el tràfec del dia a dia es corre el risc de viure la vida en diferit. Una mica com la llum que ens arriba de les estrelles o els himnes xiulats de TVE. Pres entre el passat i els plans de futur, el present se’ns fa fonedís, es perd com un nen a les Rambles. Fins i tot ens l’extravien! Sí: com en determinats cafès de BCN, amb el temps present a vegades tenim una vague sensació de robatori que ens deixa un regust amarg a la butxaca o un forat als fulls del calendari. Anar de bòlid a la capital ha de ser terrible.
4 comentaris:
Me lo explicas o me lo cuentas? :)
la bólido
De moment te lo posteo.
Turista en Lerdoland
Per això vaig marxar... o potser vaig fugir?
zelo intiresno, hvala
Publica un comentari a l'entrada