Al final resulta que no es viatja per veure coses, no. Ni tampoc persones. A mesura que passen els anys fa l’efecte que hom viatja perquè les coses el vegin. Més ben dit: viatgem per desubicar-nos, per canviar l’escenari que rutinàriament trepitgem cada dia. Lluny dels edificis, carrers, persones i paisatges que ens són propers, ens redescobrim una altra vegada. Els sentits s’afuen amb la nova llum procedent d’altres paratges, nous sons de noves llengües i nous costums que ens donen una nova mirada. I és que viatgem per veure coses noves i, de nou, les coses de casa.3/5/09
Viatges
Al final resulta que no es viatja per veure coses, no. Ni tampoc persones. A mesura que passen els anys fa l’efecte que hom viatja perquè les coses el vegin. Més ben dit: viatgem per desubicar-nos, per canviar l’escenari que rutinàriament trepitgem cada dia. Lluny dels edificis, carrers, persones i paisatges que ens són propers, ens redescobrim una altra vegada. Els sentits s’afuen amb la nova llum procedent d’altres paratges, nous sons de noves llengües i nous costums que ens donen una nova mirada. I és que viatgem per veure coses noves i, de nou, les coses de casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Potser és l'ànsia del jo vaig ser-hi, de tornar a veure les coses de casa per explcar-los que hi ha més enllà. Viatjar i no explicar-ho sembla que no hagi de tenir sentit.
Jo ho veig així, força així.
Publica un comentari a l'entrada