He comprat un llibre de poesia. Un altre. Els llibres de poesia tenen quelcom d’oasi (real o miratge, tant se val). Fet amb paper aspre, de quartilla plegada que cal tallar amb un obrecartes, té quelcom de misteri amable, sense el neguit que ens causa allò inconegut. Una mica com el que ens passa amb determinades persones que ens provoquen ganes de persistir en la descoberta a mesura que les anem llegint entre les pàgines del dia a dia. Ara que hi penso: no sé com es diu l’acció de tallar els plecs dels llibres editats així. Hi ha un verb dedicat expressament? Segur que sí, però ara mateix no el sé trobar. Hi hauria d’haver diccionaris inversos en què introduíssim una descripció de l’acció que es realitza i ens diguessin el verb corresponent. Ben mirat, aquesta possibilitat es podria fer extensiva a totes les paraules, no només als verbs. Encara que això, a la llarga, ens duria a dir les coses pel seu nom. Un drama, vaja. Més val que no.
Ps: el llibre te’l regalo després i li talles els fulls que queden. O els cises, o els ciselles, o els guillotines, no ho sé pas!
3 comentaris:
Què bé. Gràcies :)
anna g.
També a mi m'agraden aquesta mena de llibres que els obres amb la seguretat de ser la primera persona que els llegirà. I molts cops ho he pensat, tu demanaves pel verb però jo demano pel nom, com es diuen aquests llibres que s'han d'anar obrint amb un obre cartes?
Per cert, has recomenat el meu blog a 3cat24.cat, oi? Moltes gràcies! T'ho volia dir via correu electrònic però no el tinc.
Hola Biel! M'agrada veure't per aquí!
El mail:
Litus_blog@hotmail.com
L.
Publica un comentari a l'entrada