A mi a vegades també m’agrada deixar-me les idees llargues com les del senyor de la fotografia. És molt més còmode. Les deixes créixer i només els has de tallar les puntes si veus que comencen a fer massa nosa. Hi ha qui se’n fa una trena, de les idees. Altres –com ha intentat fer el nostre home- les pentinen d’enrere cap endavant, els donen consistència amb gomina, laca o la inèrcia dels dies, que també pot esdevenir força estantissa. Però el millor és deixar-les soltes, que pengin exuberants coll avall pel pendent del cartílag de les orelles, com arrauxades per un cop de vent. I treure-les a passejar, una mica balandrim-balandram, carrer amunt, carrer avall.31/8/09
Idees
A mi a vegades també m’agrada deixar-me les idees llargues com les del senyor de la fotografia. És molt més còmode. Les deixes créixer i només els has de tallar les puntes si veus que comencen a fer massa nosa. Hi ha qui se’n fa una trena, de les idees. Altres –com ha intentat fer el nostre home- les pentinen d’enrere cap endavant, els donen consistència amb gomina, laca o la inèrcia dels dies, que també pot esdevenir força estantissa. Però el millor és deixar-les soltes, que pengin exuberants coll avall pel pendent del cartílag de les orelles, com arrauxades per un cop de vent. I treure-les a passejar, una mica balandrim-balandram, carrer amunt, carrer avall.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Amb aquest raonament encara posaràs de moda l'estil Anasagasti, tu :)
I tant! Jo he vist coses molt treballades, així de l'estil Anasagasti, eh? Tinc un amic, el Morales, que se'ls feia pujar de l'aixella...i duia tupé! :)
L.
Publica un comentari a l'entrada