Bon dia!

En Lluís Gavaldà, l’autor de la majoria de cançons del grup musical Els Pets i també bon articulista del diari Ara, explica que quan li va venir al cap la cançó “Bon dia” durant un trajecte en autocar pregava que ningú no li dirigís la paraula mentre anava cap a casa seva: temia que la melodia se li esvanís entre “Holaquètals” i altres converses banals sobre el temps. I és que a vegades això passa: entrades de paràgraf punyents, textos enginyosos, epílegs rodons, etc. que havíem mig apuntalat a la pissarra de la memòria s’esvaneixen a la cua del supermercat, amb aquella trucada que no esperàvem, amb la visita fora d’hores d’un familiar, amb l’ensurt d’un cotxe que frena de cop o el grinyol insistent d’una porta mal greixada. Ens distraiem i perdem el fil del nostre pensament. Però per sort, com el cometa Halley, les bones idees sempre tornen. D’haver distret el Lluís Gavaldà en el seu moment potser la cançó d’aquest estiu seria una versió lleugerament diferent del seu hiperconegut èxit. La cançó hauria romàs com un foc somort en algun racó de l’imaginari del de Constantí fins que un matí qualsevol algú en un portal li hagués dit amablement “Bon dia”. I ell hauria somrigut una mica més que de costum. “Bon dia!!”, sí.