Ben mirat, això d’aquest home va tenir molt de mèrit. Un fenomen digne d’estudi i, fins i tot, d’alguna tesi doctoral. Oh, i tant que sí! Vull dir que per una bona estona aquest personatge, baixet i engominat, va fer parlar mig país en “Chiquistaní”. Durant mesos i mesos tot van ser “pecadores de la pradera” i vinga “torpedos” amunt i avall. I el famós “candemoooorrrr...!”, que segons sembla prové de quan feia de “cantaor” pels “tablaos” del Japó (??!!) on, després d’hores i hores de fer palmes davant del públic nipó, els cridava esgotat i en un anglès macarrònic “I can’t any more!!”. Oh, you, fuckin’ fistros!! – deuria pensar el nostre home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada