El vaig veure la setmana passada a New Orleans amb el Leon Russel de telonero. El Russell anava amb mangala per arribar al teclat, i el Dylan semblava un teenager amb veu de negraco de Blues. Fantàstics els dos.
Doncs a mi mai m'han agradat gaire els que refilen com els rossinyols, tipus Streisand, W. Houston, etc. No vull dir pas que no sàpiguen cantar, és evident que tenen un domini de la veu bestial, però gaudeixo més amb les veus imperfectes, aspres, que desafinen potser un xic i tot. Suposo que fa que els senti més a prop meu, més del món real... o vés a saber què!
Ningú desafina tan bé com Bob Dylan.
5 comentaris:
Ha ha! Tu ho has dit! Personalment prefereixo quan algú altre canta les seves cançons...
NooooOOOO SM! Algú va dir un dia: Bob Dylan, el més negre que pot arribar a ser un blanc! A la llarga descobreixes que BD és "the real thing"!!
The blowing wind
El vaig veure la setmana passada a New Orleans amb el Leon Russel de telonero. El Russell anava amb mangala per arribar al teclat, i el Dylan semblava un teenager amb veu de negraco de Blues. Fantàstics els dos.
Goretti
Doncs a mi mai m'han agradat gaire els que refilen com els rossinyols, tipus Streisand, W. Houston, etc. No vull dir pas que no sàpiguen cantar, és evident que tenen un domini de la veu bestial, però gaudeixo més amb les veus imperfectes, aspres, que desafinen potser un xic i tot. Suposo que fa que els senti més a prop meu, més del món real... o vés a saber què!
ummmmm... potser Tom Waits?
personalment em quedo amb tot dos.
Publica un comentari a l'entrada