Somnis laborals

El corrent elèctric s’interromp a les 3.15 a.m. a tota la ciutat. La nevera i el congelador s’han aturat amb un soroll mig esbufec, mig espasme. Aviat una colònia de fongs començarà a créixer sota la tapa dels iogurts mentre el peix va agafant una textura flàccida d’escates i ulls vidriosos. La carn congelada recupera, a poc a poc, el seu color rosat i sanguini original. Al menjador, la coreografia de petits punts de colors formada pels llums de la cadena de música, el vídeo i el DVD s’ha esvanit en la foscor. Damunt la tauleta de nit, el rellotge digital s’ha aturat. Cap plor filial, tos aliena, soroll veïnal, malson o bufeta plena el desperta i no s’adona que fa tard a la feina. Somia que es lleva, es dutxa i es vesteix. Es pren a corre-cuita un cafè amb llet. S’acomiada de la dona. Deixa la quitxalla a l’escola. Fa més cua que de costum: el trànsit fins al polígon industrial és dens. Entra d’una revolada mitja hora tard a l’oficina on el seu cap, amb una mirada reprovadora, el saluda també des del seu somni.