L'home que fuma

L'home que fa un cigarret assegut a les escales d'una casa antiga deixa que els seus pensaments s'enlairin: els patis interiors de les ciutats són un parèntesi enmig del brogit urbà. L'home que fuma ho sap i fa que en cada pipada el temps s'aturi una mica. Potser, com en Josep Pla, amb la pausa dels tabac troba els adjectius, les paraules idònies que s'enreden a les branques dels arbres o als fils d'estendre la roba. Entre flors de magnòlia i perfum de suavitzant, les guarda allí per a quan li facin falta: només li caldrà sortir a collir-les amb un cove; o fer-ne un ram.