Dislocacions

Al cap de vint anys de nuar-me els cordons de les sabates vaig descobrir que ho feia malament. O, almenys, de manera diferent: mentre la majoria de persones fa un llaç perpendicular a la sabata,  a mi el nus em queda paral·lel. Ras i curt: els meus llaços en comptes de penjar a banda i banda del calçat s’enfilen sabata amunt. Fa dècades que vaig amb les sabates dislocades i no me n’havia adonat. Em pregunto si això haurà tingut alguna conseqüència a llarg termini. Vull dir que si a simple vista semblava que caminava en paral·lel amb la resta de la gent, potser en realitat avançava en perpendicular. A aquestes alçades ja dec ser massa lluny de tothom. Però no cal patir: de totes maneres mai no he estat massa gregari...