El fluorescent de l’ascensor fa pampallugues, codi Morse de llum. A llambregades, dicta 1ª planta, 2on, 2ª. Escriu les vides de tots els seus habitants portes endins, que no sempre coincideix amb la imatge externa. Fragments de vida que no direm per pudor i, en alguns casos, vergonya aliena. Crec que les millors escenes dels germans Marx s’inspiraven en reunions de veïns d’escala i l’escarabat de Kafka era un veí qualsevol vist en la intimitat de casa seva. Que hi ha gent de molt bona pasta: ratlla, punt, punt i seguit. Però també n’hi ha de ben estranys. Ratlla i punt i a part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada