Màrqueting global?

Si bé l’anomenada globalització ens ha dut indubtables beneficis, dins l’àmbit local i per als responsables de màrqueting de diversos països, ha portat algun maldecap: fa uns anys corria pels carrers de Barcelona l’anomenat “Tomb bus”. El Tomb Bus era un autocar de luxe, equipat amb aire condicionat, música ambiental i seients amples amb tapisseria de pell. Feia el trajecte per les zones més comercials de la ciutat i la tarifa per a turistes era d’1,10 euros. Sembla, però, que no era rendible i va haver de plegar. Potser en la seva retirada també hi va influïr el nom, perquè com a turista cal tenir valor per pujar a un cotxe que a les seves portes ja fa explícit –en anglès, això sí-, que a la primera de canvi en comptes d’anar de compres ens durà a l’altre barri. Als tècnics de l’Ajuntament, però, els deuria haver semblat en el seu moment un nom - Tomb bus- d’allò més nostrat i original. El mateix deurien pensar aquells que van decidir batejar des d’Alemanya un tot terreny amb l’onanista nom de “Pajero”, anomenar una colònia “Eau d’été” (per veure com el glamur francès s’evaporava junt amb el seu perfum en la pronúncia espanyola), batejar un cotxe des dels Estats Units amb el nom de “NOVA” (no va), o fer un anunci dels cigarrets anglesos “Silk cut”, és a dir “Tall de seda”, amb una tela de seda morada tallada al biaix a tota pàgina i amb l’únic text de “Las Autoridades Sanitarias Advierten que Fumar Perjudica Seriamente la Salud”, anunci que, segons posteriors posteriors de la marca, tothom va relacionar amb una advertència del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol en què s’especificava que l’hàbit ens duria al mateix lloc que el Tomb bus. I és que, pel que fa al màrqueting, sovint encara estem per globalitzar...