Cuinar –i vendre- una paella al mig del barri de Portobello
era una novetat . A ulls dels londinencs aquell plat d’arròs, engrescats pel
sol del migdia, esdevenia una delícia que els recordava aquell estiu que van
passar a la Costa Brava. Per als turistes espanyols, passada la sorpresa, no
era res de l’altre món. I és que per tenir èxit a més del "què" i el "com", cal tenir en
compte "l’on". La spanish paella, evidentment, es va exhaurir en pocs minuts. L’exotisme també
depèn de la mirada.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada