Aquelles nits eternes en què semblava que ho haguéssim de
cremar tot, si les féssim ara l’únic que ens semblaria etern és la ressaca
posterior. Tan Supermans que érem i en algun moment algú ens va posar
Kriptonita al cafè amb llet. Paradoxalment, però, alguns poders se’ns han
aguditzat. Capacitats com la ultravista, per veure venir segons qui d’una hora
ull, són un gran què. També volem cada cop més recte: cada cop menys marrades i
indecisions pengen de la nostra capa lleugera. Desconfieu dels que, fets els
quaranta, es creuen encara invulnerables, que només són Supermans amb els peus
de fang. Superherois que volen perquè saben que es trencarien si mai els tornessin
a posar al terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada